 |
"La veneració de la Verge Maria a un Santuari com el de Lluc, allunyat,
solitari i amagat enmig de les muntanyes, cobra tot el seu sentit des de
la reflexió sobre el pelegrinatge."
Pelegrinar, camí de salvació
La pelegrinació entra de ple en la pedagogia de la salvació. Pelegrí fou Abraham; pelegrins,
els Profetes; pelegrí, el mateix Jesús amb els seus deixebles durant els tres anys de la seva
vida pública; pelegrí, Pau.
Però, sobretot, on la pelegrinació se´ns mostra com un excepcional instrument pedagògic en les
mans de Déu, és en la llarga marxa del Poble d´Israel durant 40 anys pel desert, com ens conta
el llibre de l´Èxode.
Al llarg d´aquella pelegrinació, el Poble d´Israel, dirigit per Déu a través de Moisès, es va
retrobant a si mateix; estableix el seu estil i les seves lleis de convivència; purifica els
seus pecats i clarifica les seves metes; experimenta l´amor i l´atenció del seu Déu, mentre
descobreix la seva grandesa, el seu poder i la seva justícia; es reconeix a si mateix com
una comunitat de vertaders creients que accepta el mateix Déu pel seu Senyor, malgrat totes
les seves misèries i debilitats; i es va preparant en l´esforç, l´alegria i l´esperança del
camí, a l´encontre amb la Pàtria promesa.
Després, durant els dos mil anys de vida del nou Israel, l´ Església, el pelegrinatge ha
continuat essent una mediació privilegiada per a l´encontre amb Déu, amb la pròpia consciència i amb els germans.
Lluc, meta de Pelegrinació
Basta girar els ulls a la nostra història des de fa set segles, per constatar com el camí de Lluc i
el seu Santuari han constituït un espai privilegiat de salvació per a una Església que més s´ha
trobat a si mateixa i s´ha deixat penetrar per la força de l´Esperit, quan més ha sabut posar-se
en camí cap a la casa de la Mare de tots.
Significat i pedagogia de la Pelegrinació
Desinstal.lar-se, arrabassar-se de la pròpia casa i de la pròpia comoditat, deixar-se conduir i
remolcar pels valors de l´Esperit, posar-se en camí, llançar-se a la aventura, voler canviar... La
pelegrinació material, física, indueix i provoca el canvi de cor.
Pelegrinar significa conversió
I quan el cor comença a canviar, a convertir-se, se sent la necessitat de pelegrinar. I en trànsit de
conversió, es va a Lluc. A ser perdonat en el sagrament de la penitència i a aprendre de perdonar. A
escapar-se del propi egoisme i a trobar-se amb Déu i amb els germans.
Pelegrinar significa austeritat
El nostre món ha perdut el sentit de l´austeritat, del sacrifici, de la renúncia, de la moderació en l´ús
i el fruïment del propi jo i de les coses. I això és anticristià. És pagà. Precristià, almanco... I des de
l´observació de la realitat, des de la més seriosa antropologia i des de la nostra fe cristiana, sabem que
els majors béns només s´aconsegueixen per la pròpia donació, la immolació, l´austeritat, l´esforç i la pobresa.
Pelegrinar significa pregària
El cant del pelegrí és una pregària excepcional. I el final de la pelegrinació deixa l´ànim en la millor disposició
per a la contemplació de la pregària. Lluc és un lloc, sobretot, de pregària. I Maria, la gran mestra de la nostra
oració. El seu cambril, el seu temple, la seva escolania, les seves muntanyes, el Pujol dels Misteris... tot convida
i ajuda a pregar. Si hem oblidat de pregar, peregrinem a Lluc. Si ens sentim tebs en la nostra oració, peregrinem a
Lluc. Si ens ompl el cor el desig gojós de la pregària i la contemplació, peregrinem a Lluc. Costa i Llobera ja ho
cantà: "Lluc és casa d´oració, venturós qui hi pregarà!".
Pelegrinar significa exercici d´esperança
Perquè iniciam la pelegrinació somiant i desitjant ja la meta. I perquè sabem que l´ aconseguirem si no ens deixam
vèncer pel desànim, el desencís, el cansament o els desenganys. Perquè confiam en l´ajuda que el nostre
Déu ens ofereix per la intercessió de la seva Mare i nostra; en l´ajuda dels germans que caminen amb nosaltres; i
en la nostra pròpia capacitat de fer camí, d´acostar-nos passa a passa a la meta, quan ens empeny la bona voluntat
i el desig ferm d´arribar.
Pelegrinar significa construir comunitat
Hom pot pelegrinar tot sol... Però si peregrina en comunitat, el sentit de poble, de cos, de comunió, d´unitat i
de corresponsabilitat, troben un esplèndid camí pel seu creixement...
Pelegrinar "en poble" significa atendre tothom, ajudar els més dèbils, acompassar la marxa amb els petits,
organitzar-se raonablement, mantenir fidelitat al propi poble i a les seves lleis, estimar-se, compartir els
béns, sofrir-se mútuament, repartir responsabilitats, reconèixer-se individualment insuficient, confiar en els altres...
Pelegrinar significa trobada i lloança de Déu en la Natura
Si recobram el ritme i l´estil, les maneres, del pelegrinatge dels nostres avantpassats, retrobarem el perdut
contacte, directe i vital, de les nostres vides amb la natura, amb la nostra terra bella i saludable, amarada
tota ella del missatge amorós de Déu...
Déu haurà arribat altra vegada a les nostres vides, per un dels seus més amples i estimats camins: el de la
natura, la nostra increïble natura mallorquina. Un camí del que nosaltres ens hem "extraviat" amb tantes presses
i tant de "progrés" que ens absorbeixen avui en dia.
I la Mare de Déu de Lluc ens farà retrobar el goig de proclamar "les meravelles" del nostre Déu en la creació,
com una passa més cap a la nostra salvació.
Pelegrinar significa celebrar la nostra Festa
Tota l´Escriptura està plena de les descripcions de les festes d´arribada al Santuari. És el moment de fer present,
juntament amb la més íntima i neta alegria, el millor enginy i les expressions de goig més arrelades en el propi poble
i la pròpia història: en cants, en danses, en costums, en gestos, vestimentes i colors..."
(Teodor Úbeda, bisbe de Mallorca)
|
|
XV Pujada de Marratxí a Lluc, any 1997. Dinar als acolliments Font Coberta
Jornada de Malalts, any 1994. Concelebració eucarística de l'Acolliment
|
)
)