 |
Segons una antiga llegenda, la imatge de Santa Maria de
Lluc fou trobada, un dissabte a vespre, per un pastor i un monjo dins un roquissar a l'indret del torrent
que passa per darrere l'actual sagristia del santuari. Aquest mateix dia, fou traslladada a l'oratori de Sant
Pere d'Escorca, que aleshores era la seu parroquial. Però, quan l'endemà al matí, acudiren a venerar-la els
habitants de la contrada, havia desapareguda i la trobaren novament devora el torrent. Aquest fet es repetí
dues vegades més i per aquest motiu s'edificà un petit oratori en el lloc de la trobada, per venerar-hi la imatge. El
primer document que fa referència a aquesta primera capella de Santa Maria de Lluc és el testament del cavaller Valentí
de Ses Torres, el 31 d'octubre del 1268. Un altre document de 1273 ja dóna testimoni de la gran afluència de pelegrins,
a pesar que el camí era molt perillós. Aquest camí és adobat a finals del segle XIV i s'hi erigiren set monuments de pedra,
representant els goigs de la Mare de Déu, esculpits per Llorenç Tosquella i policromats per Pere Merçol. Se'n conserven només
dos exemplars.
El santuari fou erigit col·legiata pel papa Calixt III el 1456. En temps del prior Gabriel Vaquer,
es promulgaren uns estatuts (1526), en els quals destaca l'obligació de celebrar una missa matinal a Santa Maria
cantada per sis nins. Aquest grup d'infants és l'origen de l'escolania de "blauets", confirmada per la butla Pastoralis
officii del papa Climent VII, d'octubre de 1531. Se'n diuen així pel color blau de la seva sotana.
El 1586 es construí un edifici per a allotjament dels pelegrins i les seves cavalcadures, que popularment
s'anomena "els porxets". El 1589 es col·loca també el brollador en forma d'estrella de la plaça dels Pelegrins
perquè servís d'abeurador. L'actual església, d'estil renaixentista, fou començada el 1622 i acabada el 1691 amb
la construcció de la façana. Té planta de creu llatina, amb una sola nau i tres capelles a cada costat, una volta
de canó i una cúpula en el centre del creuer. Els arcs i les volades són de pedra viva, treta dels voltants del
santuari. Fa 28'28 m. de llargària per 6'70 m. d'amplària a la nau i 13'45 m. al creuer. El 1684 se'n va dedicar
l'altar major, però el retaule major, obra de Mestre Blanquer, ja estava acabat el 1629, i la imatge de Santa
Maria, que estava en una capella lateral, fou col·locada en el nínxol central. A principis del segle XX, es va
completar la decoració barroca de tota l'església, amb el mateix estil del presbiteri, seguint les instruccions
de l'arquitecte català Antoni Gaudí. D'aquesta manera, el seu interior s'assembla certament a una "casa d'or". Després
d'aquesta reforma, el 17 de juliol de 1914, el temple fou dedicat pel bisbe Pere-Joan Campins. Aquest bisbe, un gran
protector del santuari, té un monument davant el portal major de la basílica, erigit el 1920.
L'església de Lluc ha rebut també diverses distincions honorífiques. Així, el 1707, el rei Carles III d'Àustria li
concedí el títol de capella reial i el 1962 el papa Joan XXIII la declarà basílica menor. Ara bé, l'esdeveniment més
important va esser la coronació de la imatge de la Mare de Déu, feta pel bisbe de Mallorca Mateu Jaume, en nom del
papa Lleó XIII, el 10 d'agost de 1884. En aquesta ocasió, pujaren a Lluc devers 12.000 pelegrins i es va fer una bella
corona per a la Mare de Déu, per subscripció popular.
El 1891, el bisbe Jacint Mª Cervera encomanà, la cura del santuari a la congregació mallorquina dels Missioners dels
Sagrats Cors i nomenà Prior de Lluc el seu fundador, el P. Joaquim Rosselló i Ferrà. El monument al "jardí de la Magnòlia" recorda
aquest gran missioner, que reformà l'antiga col·legiata, moralment i materialment. El 1910, el bisbe Pere-Joan Campins, amb el
consentiment de la Santa Seu, confià definitivament l'administració de Lluc al dit Institut religiós.
A principis del segle XIX, s'amplià l'hostatgeria i es construïren els monuments dels Misteris del rosari, cadascun dels quals
té tres baixrelleus de l'escultor català Josep Llimona. El 1954, s'inaugurà el museu, que té un fons molt important de materials
de l'època talaiòtica, d'ornaments litúrgics, de ceràmica i de pintura, endemés del tresor de la Mare de Déu. S'ha de destacar
també la donació del pintor català Josep Coll Bardolet, que cedí al santuari la col·lecció personal de la seva obra.
El santuari de Lluc és considerat un símbol religiós i cívico-cultural del poble mallorquí. Hi ha contribuït l'escolania
de "blauets", que cada dia canta a la Mare de Déu, en nom de tot Mallorca. Aquest cor infantil, que resideix al santuari,
rep una acurada formació humana, religiosa, cultural i musical, i és el segon més antic d'Europa, després de l'escolania
de l'abadia de Montserrat (Barcelona), que en fou el model. Ha enregistrat diversos discs i CD, i ha cantat sovint fora
de Mallorca.
La imatge de la Mare de Déu de Lluc és de marès policromat. El 1648 el Dr. Rafel Busquets publicà el Llibre de la invenció
i miracles de la prodigiosa figura de Nostra Senyora de Lluc, que conté el relat de la trobada -"invenció"-, i presenta
vuitanta-sis miracles, la gran majoria dels quals estan documentats en un procés judicial de 1642.
|
|
"La plaça del Santuari. Any 1920-1925", fotografia de Carles Fargas
(Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya)
Arxiu fotogràfic J. Rullan Vallcaneras
"Dinar de pelegrins a la plaça de lluc, 1920", fotografia de Carles Fargas
(Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya)
|
)
)
)