Els de glòria estan tancats dins la triomfal magnificència del cercle, símbol d’eternitat i figura de les grans visions bíbliques. Foren oferts pels pobles de Selva, Caimari, Mancor i Biniamar el primer; el Cabildo i Clergat de la Seu, el segon; la parròquia d’Escorca, el tercer; la Cort de Maria de Ciutat, el quart i la ciutat d’Inca, el quint. 
Són propis del temps pasqual, quan estam de festa o volem augmentar l’esperança.
 

 1. Cristo, la mort vençuda,
 a los inferns baixà:
 rompé els vincles de culpa,
 el cel nos conquistà.
 

 2. Abastament el veren
 ben molts ressuscitat:
 al cel ja s’empujava
 en glòria al Pare, igual.
 

 3. Promesa que tenia
 prou que no es fa esperar;
 ve l’Esperit en pluja
 de llengües flametjants.
 

 4. Com un fum blanc de mirra
 Maria se’n pujà:
 si el món molt en plorava,
 el cel s’en alegrà.
 

 5. D’estels apocalíptics,
 el front se’n coronà;
devora el Fill impera
damunt tot lo creat.