No heu passat mai el rosari pel camí dels misteris? El bisbe Campins (1908) volgué que en aquest pujol, on es situa l´antiga tradició de la Trobada, es representassin els misteris del rosari “a fi que els pelegrins que pujassin la costa i alenassin l´aire pur de l´altura, s´ajudassen de l´espectacle de la naturalesa per meditar i orar amb fervor”.

Triau els misteris que voleu passar i obriu l’esperit a la contemplació de la Paraula de Déu, enmig del temple de la natura. Els cinc monuments, esculpits a cops d´escàrpora i en bronze treballat a martellades, presenten una forma geomètrica diferent plena de simbolisme. Davall cada un dels quinze bronzes, bellament gravats en pedra, hi trobareu els himnes de la litúrgia llatina de la Mare de Déu del Roser, que fóren lliurement traduïts per Mn. Llorenç Riber i musicats pel mestre Domingo Mas i Sarracant.

Recordem la teringa d´avantpassats que ens precediren en el camí de la fe i de la devoció a la Mare de Déu de Lluc: Els arquitectes G. Reinés, A.Gaudí i J. Rubió que idearen els monuments,  J. Llimona que esculpí els medallons... Les institucions que els subvencionaren i les persones que arreplegaren quotes de 5 o 10 cèntims...

Mentre pujam podem resar amb les paraules del franciscà Miquel Colom: “El rosari que jo us passaré / sonarà esquerp i aspre / com a crits de xoric o de corb, / perquè així el cor m´ho demana”.

Tenguem també una intenció solidària per tants de pobles crucificats (víctimes de les desgràcies naturals, de les guerres o de les injustícies més flagrants, les persones malaltes que ens demanen pregàries...).  Amb l´esforç de la pujada i l´alè espès,  continuam pregant: “El rosari que jo us passaré / serà llarg com les gotes d´aigua / dels salts de vostres torrents, / a plena hivernada, / perquè són moltes les gotes llavors / com les llàgrimes”.

La darrera ascensió ens duu a l´encletxa de la tradició assenyalada per una creu de ferro forjat, que representa la Trobada (la Mare de Déu ens protegeix!), i que fou sufragada per la diòcesi d´Eivissa (1910).

Des de la gran creu que corona  el pujol de 527 m., contemplem els amples horitzons del Salt d´Aubarca i de les muntanyes airoses. Respirem aire sa, que ens farà falta per continuar el camí de la vida. Baixem pregant: “El rosari que jo us passaré / serà trist d´enyorança... / Santa Maria, Mare de Déu de Lluc, / pregau per nosaltres...” 

1. MISTERIS DE GOIG
2. MISTERIS DE DOLOR
3. MISTERIS DE GLORIA