Repassem davant la Mare de Déu de Lluc les paràboles de la misericòrdia del capítol 15 de sant Lluc, i veurem que ella és la Dona feinera que cerca la moneda perduda. Entre totes les Joies, el tresor que més aprecia són els fills i les filles perduts.

Ella és la Mare de família que vetla el retorn dels pròdigs que s´allunyaren, la que guarda les portes obertes de pit en ample, la que procura una acollida misericordiosa de part del pare.

I, entre les invocacions de la Moreneta, n´hi ha una que expressa bellament la seva misericòrdia maternal: Si Jesús és el bon Pastor, ella és la bella Pastora, la Pastoreta dels cims. 

La tradició compta que fou Lluc, un pastoret moro convertit, qui trobà la sagrada imatge mentre guardava les seves ovelles. Tothom sap que ella s´emmorení fent de pastora “entre cingles i penyals, i un ramat qui no us seguia” (F.Bonafè).

O com diu la cançó dels blauets: 

“Moreneta en sou 
és que el sol vos toca, 
moreneta en sou, 
moreneta i rosa. 
Àngels d´ales d´or 
vos ferien ombra; 
vós no en voleu, no, 
voleu ser pastora, 
tan sols per guardar 
des d´un cim de roca 
vostre gran ramat
de viles i pobles...”

I, coneixedors del secret de “les passades dolors”, el pastor i el poble s´enamoren de la Verge Pastora: 

“Oh la mia Pastorella 
de qui estic enamorat,
com l´amor sou bruna i bella 
car l´amor us ha colrat.
Pastorella de l´amor 
estimau vostre pastor” 

(F. Bonafè).

El poble mallorquí està convençut que està ben cuidat per la Mare de Déu que és  Pastora, i ho ha expressat als miracles i les llegendes de Lluc.

N´és testimoni la llegenda de la Filosa de la Mare de Déu, una roca que troben els qui pugen pel camí vell, i que hi ha qui li diu el Cavall Bernat. Gabriel Janer Manila ho conta així: “Diuen que la Verge acudeix, de vegades, per aquesta vall a pasturar les ovelles... Mentre el bestiar menja, ella fila. – Què fila? – Potser un fil tan llarg com la vida dels homes...  Un fil de boira tendra, transparent com de vidre, lluminós ¿qui sap? Com un somni... Diuen que en sentir trepig s´amaga tot d´una en una cova del puig de n´Escuder. Tan de pressa s´amaga, que deixa la filosa devora del coval”. I la filosa de la Balenguera, la filosa de la Mare de Déu de Lluc que vetla el seu ramat i els nostres somnis, es converteix en un rocam punxegut que podem contemplar quan pujam de Caimari a Lluc.

I ho recull també un miracle (o gràcia) contat al “Llibre de la invenció i miracles de la prodigiosa figura de Nostra Senyora de Lluc”(el primer llibre de tema lluquer escrit pel prevere Rafael Busquets l´any 1684): “Un homo de La Pobla prometé un moltó a Nostra Senyora de Lluch, perquè li guardàs de lladres el seu ramat i ho aconseguí. Encara que els moltons estaven en una tanca de pastures prop de La Pobla i Talapi, hi entraren tres lladres i se´n emportaren trenta moltons; però els aturà Nostra Senyora impedint-los de caminar”. Ella que era “la guardiana del ramat i sentia al mateix temps l´ofensa que feien aquells lladres”, salvà els lladres i els xots (ps.97-99).

Ella és Mare de misericòrdia. Demanem-li: “Pregau per nosaltres, pecadors”. “Girau envers de nosaltres aquests ulls vostres misericordiosos”. Ajudau-nos a viure l´evangeli de Jesús i “Mostrau-nos del Fill vostre la cara quan l´ull nostre per sempre s´acluc”.