“Salut,
bellesa i frescura
troba a Lluc
el pelegrí
i una saba
antiga i pura
que fa el
cor més mallorquí”
(M.
Costa i Llobera)
“La llengua
en què us diem Mare
i amb què
la mare ens bressà,
florida la
volem ara,
granada i
lliure demà.
Vaixells d´una
altra milícia,
turistes d´un
cel més blau,
conquerirem
la Justícia
amb oliveres
de Pau”
(Pere
Casaldàliga)
“Salut,
Madona de Lluc,
augusta com
l´olivera,
morena com
l´alzinar:
el poble que
en vos espera
la seva arrel
vol trobar”
(P.
Orpí)
“Verge
de Lluc, amb esment,
quan la Pàtria
declina,
la nostra
llengua argentina
guardau-la
de sofriment.
Vós,
bru clavell, jarmí,
flor de gebre,
tall d´acàcia,
feis als vostres
fills la gràcia
de conservar
el mallorquí”
(Llorenç
Vidal)
“No romangueu
amagada,
recer del
puig cap endins.
Baixau al
trull de la Plana,
on el Poble
mallorquí,
sols a força
de miracles,
pot tornar
a ser País,
arrelat al
cor de Pàtria,
amo del propi
destí”
(J.
Santandreu)
