 |
4.
PREGÀRIA ECOLÒGICA
Els poetes
de la Primera Corona Poètica (1884) ja trobaren un significat espiritual
al fet que la Mare de Déu fós Reina de les muntanyes i residís
enmig de la Serra escarpada i plena de salut.
“Ama els penyals
laVerge soberana,
que són
graons pel cel on resideix;
ama els penyals,
i escullint-se peana
en los de
Lluc son trono hi estableix.
Ama els penyals
d´on baixa l´aigua viva,
per fer brollar
de gràcies manantial;
ama els penyals,
els de pujada aspriva,
que amb fe
i treball la súplica més val.
En lo aire
pur, com la intenció amb què prega
lo cor feel,
Maria se complau,
en lo aire
pur que per lo bosc gemega,
i pels barrancs
mermula o siula brau...
Entre els niguls
qui tresquen per la serra,
d´estiu
volant, d´hivern posant-hi rel,
entre niguls
s´assanta aquí en la terra
com per semblant
la pinten en el cel”
(J.Ma.
Quadrado)
“Lloc de
montanyes i neu
-excelsitud
i puresa-
significança
du impresa
de vós,
¡oh Mare de Déu!
Cor alt i
neu d´impuresa
Lluc te demana,
romeu.
Lloc d´aspriva
soledat
fora del món
par que sia...
Lloc sanitós
d´aire fi,
d´aigua
corrent, exquisida...
Vents que
renoven la vida,
fonts de gràcies
hi ha aquí...
Lloc ple d´aroma
boscà,
com de mística
unció..”
(M.
Costa i Llobera)
Quan, després,
la civilització industrial perd el respecte a l´obra de Déu,
les pregàries es fan reivindicació a favor de la natura,
esdevenen un clam ecologista, un crit de defensa i de lluita per preservar
persones i paisatge.
“Salut, Madona
de Lluc,
augusta com
l´olivera,
morena com
l´alzinar:
el poble que
en vós espera
la seva arrel
vol trobar.
Salut, salut,
portal de la Llum!
Salut, salut,
oh Mare de Lluc!
Salut, Reina
de la Serra,
potent com
la carritxera,
suau com el
romaní:
el poble que
vos venera
vol ésser
més mallorquí.
Salut, Germana
major,
nostrada com
l´arbocera,
boscana com
l´aladern:
el poble mai
s´allibera
dels jous
que importa l´extern.
Salut, Tutora
del bosc,
humil com
l´esparreguera,
sofrida com
el pinar:
el poble ferm
no tolera
que es perdi
el bosc i la mar”
(P.
Orpí)
|
